dimecres, 2 de desembre del 2009

POEMES REALITZATS PELS ALUMNES

EL POBLE DEL RATOLí

Un ratolí que li agrada el bon pastís,
Va anar al garatge per menjar el bon formatge.

Els gats van de caçeria,
I els ratolins no pensen pas en alegria,
És varen amagar dins un ventall,

Els ratolins varen lluitar,
Però van perdre.
Pobres ratolins que hauran fet per merèixer això. (Javier Real)

La tardor

- Ja arriba la tardor,
I tot el món la passa de bon humor,
Tot el mon feliç,
Menjant-se un pastis.

La tardor és lo millor,
amb molt poca calor,
un honor,
com un sabor. (Ramón Mira)

L’intent d’un Poema

M’han demanat un poema en català,
la meva mare m´ ha d´ ajudar,
no se com sortirà, perquè a casa
parle castellà..

Després de sopar m’he posat a
Pensar en el poema que hem sortirà. ( Santi )

EL LLORO

Hi ha un lloro lloret
Que és molt petitet,
Ell no sabia parlar
I la mare li va ensenyar.

Pobre lloret
Quina feina ha fet,
Ara li toca descansar,
Perquè la seva mare li va a fer un bon menjar. (Ariadna Llos)
NADAL!!!

A qui li agrada el Nadal
Vaig preguntar a la mama
Ja ens hem de preparar
Perquè està arribant
Si aquest any tenim sort
Veurem el carrer blanc
No hem vull imaginar
com quedaria s’ hort
a Can Ventosa anirem
i tots junts cantarem
amb il·lusions
algunes cançons
i després els reis mags
que presents ens portaran
estarem tot el dia
amb la joguina a la mà. (Teresa)

El tornat

Venta, ventejada
Per on passa deixa petjada.
A Chicago va arrasar,
A una peli que em va agradar

Amb un mamarratxo ja l´ has dibuixat,
i molt bé t´ ha quedat.
Al dibuix ha arrasat,
I a les cases que has dibuixat,
Els teulats ha trencat.

El tornat s´ atraca,
Fent el soroll d´ una maraca.
Cada vegada s´ escolta més el vent,
I més nerviosa es posa la gent.

El tornat ha arribat,
I Eivissa està deshabitat.
Tota la gent va tornar
I a renovar la ciutat varen començar.

Tota Eivissa s´ ha posat a renovar,
La ciutat que tant ens va agradar.
No hi va haver morts, i salva la gent,
I tot va quedar a un susto del vent. (Raúl Méndez)
La Tardor

Ja arriba la tardor,
I tot el món ho passa de bon humor,
Tot el mon feliç.
Menjant-se un pastís.

La tardor és lo millor,
amb molt poc calor,
un honor,
com un sabor. (Alvaro Pachón)